Confinament

Està tancat en un espai on no vol estar i del que no pot sortir. De moment. Sap que un dia sortirà i ho desitja amb desesperació, doncs sap que l’acció a la que es deu està allà fora. Ho necessita. Podríem estar parlant de qualsevol de nosaltres a les nostres cases, les quals s’han transformat en els nostres planetes, però en realitat estic parlant d’un personatge que de ben segur us sonarà…

El bo d’en Luke va fugir a correcuita de Hoth juntament amb la resta de l’Aliança rebel, però ell es va desviar de la ruta de la flota amb la intenció d’anar a buscar un gran mestre jedi. Contravenint les seves expectatives, Skywalker va acabar en un planeta molt allunyat de la grandesa que ell esperava. A més, aquelles terres pantanoses van tenir el meravellós detall d’engolir el seu X-Wing. Començava el confinament a Dagobah.

Com molts de nosaltres, en Luke va començar per maleir la situació, per negar-se a veure quines eren les oportunitats que aquell paratge aparentment inhòspit podia aportar al seu projecte vital. Allà fora hi havia una guerra, els seus companys i companyes del front l’estaven perdent… i ell no hi podia participar! Quin sentit tenia la seva vida?

Fins que de sobte, enmig de la desolació, va aparèixer aquella granota verda amb aspecte d’expresident de la Generalitat. Com totes les coses petites que es creuen en el nostre camí quan no estem presents, en Luke la va rebutjar, pensant que aquella criatura no era altra cosa que una distracció per a l’aportació que ell podia fer a la missió galàctica: preocupar-se. Però al final, quan el nostre heroi va posar-hi l’atenció suficient, es va adonar que aquella cosa petita era justament tot el que havia estat buscant.

El temps que Skywalker passa al planeta dels pantans no queda clar, però segurament va ser molt similar al que passarem nosaltres tancats a les nostres cases. Fem com ell: un cop superat l’enuig inicial (totalment humà i comprensible), aïllem-nos emocionalment del que passa a fora, doncs no hi podem participar. Mirem de fer coses noves que enmig de la nostra batalla diària contra l’Imperi no podem fer. Concentrem-nos en aquelles coses petites a les que normalment no prestaríem atenció, doncs moltes ens sorprendran i ens aportaran aprenentatges que poden canviar-nos la vida. No ens posem una data límit per al nostre confinament, doncs no depèn de nosaltres: la nau sortirà del pantà quan estiguem preparats de nou per dirigir-nos a Bespin a socórrer els nostres amics.

Aprofitar aquest entrenament pels camins de la força marcarà un abans i un després a les nostres vides, i si som molts i moltes els que ho fem, de ben segur que podrem fer front amb molta més potència a aquelles amenaces que reprimien la nostra felicitat.

Que la força ens acompanyi!